OLORS (USAINAK)

ERA SETEMBRE (IRAILA ZEN)

EL TITANI (TITANIOA)

LA REINA DE SABA (SABAKO ERREGINA)

CRIDA LA CARN (ALDARRI EGITEN DU HARAGIAK)

LA PRUNA (OKARANA)

LA POMA DEL MATÍ (GOIZEKO SAGARRA)

LES VOSTRES OMBRES (ZEUON ITZALAK)

DAVANT DEL MAR (ITSASOAREN AURREAN)

 

Joseba Barrenetxea

 

OLORS
(USAINAK)

Les olors són els camins dels records, mare.
Així em vénen les de l'àvia
mocant-se al fons de l’hort;
vora del mar en canvi
vénen les dels jocs de la infància que ballen.

El que llavors no sabia
que anirien a morir
l'àvia i el nen.

Les olors, mare, són el camí dels records.
Així em vénen al sol del port
la fàbrica de peix, la gasolina, l'oncle
i sentir en l'orina del carrer dels gats
que entre tant el món era un misteri.

El que llavors no sabia
que tancarien la fàbrica
que moriries.

Mare, les olors, són el camí dels records.
Així em vénen al estendre la roba
a les meves mans les de les teves d’aquell temps;
sempre o gairebé sempre la del lleixiu
algunes vegades la del vessament de l'amor.

El que llavors no sabia
que algunes de les olors de les mans
eren les de la llavor del meu pare barrejades amb les teves.

Mare, les olors són el camí dels records.
Així que no puc planxar
sense que el vapor em porti el teu record;
em ve el plor al olorar el lleixiu
i algunes vegades després de l'amor també, mare.

 

Joseba Barrenetxea

 

ERA SETEMBRE
(IRAILA ZEN)

Esbarzers als costats del camí de la platja
gairebé tremolaven pel feble vent del mar,
i tu vas començar a recollir mores.
Tenyida de caoba, tenies rogencs els cabells.

Borratxo, desitjant el més alt de les branques,
així, d'improvís em vas mostrar la teva cintura;
la teva felicitat era l'instant etern
de qui de sobte s'ha convertit en nen novament.

En el canvi es van afluixar els pantalons, el melic a la vista,
sobre dels turmells forçades les cames,
els mugrons també semblaven fruits germinals
erectes sota aquella lleugera samarreta blanca.

Era setembre, i la carn dels dos tan nostra,
deslligant un botó vaig proclamar
els llavis, la cintura, el melic, les teves mores,
i vaig dir que allà baix la sorra era llit.

 

Joseba Barrenetxea

 

EL TITANI
(TITANIOA)

En un temps Amèrica encegar l'ànima mercadera d'aquesta ciutat, perquè Amèrica li proporcionava plata. Oh, la geografia dels mercaders. Plata: nombre atòmic, 47; pes atòmic, 107,86. A la taula de Mendeleiev.

Després en canvi el ferro va encegar l'ànima d'aquests amants de la plata, perquè el ferro feia plata. Oh, l'alquímia dels mercaders. Ferro: nombre atòmic, 26; pes atòmic, 55,80. A la taula de Mendeleiev.

Avui el titani cega l'ànima de ferro d'aquesta ciutat, perquè el titani fa el ferro, i perquè l'ànima mercader d'aquesta ciutat que una vegada la plata va encegar no pot viure sense estar cega. Titani: nombre atòmic, 22; pes atòmic, 47,90. A la taula de Mendeleiev.

Oh, de nombre en nombre són cada cop números més baixos i de pes en pes cada cop més lleugers els metalls que enceguen l'ànima d'aquesta ciutat mutant.
Mentrestant, a mi m’enceguen els que no hi són a la taula de Mendeleiev. És que l'ànima cega d'aquesta ciutat mutant no veu les carns ferides - nombre atòmic, 0; pes atòmic, 0, no es troben a la taula de Mendeleiev - els cossos ferits - nombre atòmic, 0; pes atònic, 0, no apareixen a la taula de Mendeleiev-les ànimes dolorides-nombre atòmic, 0; pes atòmic, 0, no hi figuren a la taula de Mendeleiev.

Amb el temps, la plata s’enfosqueix, i el ferro s'oxida. Encara desconeixem si s'enfosquirà el titani, o potser també es rovelli. Aquells que coneixen millor la taula de Mendeleiev han de saber-ho. Segur.

 

Joseba Barrenetxea

 

LA REINA DE SABA
(SABAKO ERREGINA)

Que bonics són els teus peus a les sandàlies,
filla de príncep!
Els teus ulls, com les pesqueres d'Heixbon
a costat la porta de Bat-rabbim.

Les ungles dels dits dels peus roges, els peus a la vista,
perles als turmells, al llarg cos pantalons
de fil blanc i jaqueta de lycra
la Reina de Saba esperant l'autobús.

Els cabells llargs fins al coll, puntes als lòbuls,
sonant a les orelles l'mp3 o l’mp4
Dance, house, reggae, indie, o chill-out?
La Reina de Saba de camí a la feina.

A les prestatgeries a triar a bon preu
espècies, te, olors de perfum;
de franc el seu somriure, que bonics els llavis,
la Reina de Saba al súper-mercat.

A la cua de la caixa jo, i a l'altre costat
ella, a l'uniforme hi apareix el nom,
si no m'equivoco, Anny G. Makeda:
la Reina de Saba, treballant de caixera.

Un altre esclau més, a la cadena d'esclaus,
l’acaricio amb els ulls al matí
i en acabar el dia quan està
la Reina de Saba, esperant l'autobús.

 

Joseba Barrenetxea

 

CRIDA LA CARN
(ALDARRI EGITEN DU HARAGIAK)

És temps de sípia sota l'aigua.
El vell pescador llavors, en silenci
prepara amb cura el pot,
abans que claregi el matí
anar a la recerca de femelles vives.
A terra han madurat les pomes.

Quan el sol està en el seu zenit
el pescador torna al port;
les sèpies femelles, cosit el fil a l'aleta,
les deixa presoneres vives a l'aigua
perquè vinguin a buscar-les les sèpies mascle.
Les cireres també han madurat a terra.

Les sangs fan mal a les venes
i s'encendran focs a la vora dels penya-segats
per acaronar amb el fum també a les figueres.

Començada a arrugar-se la pell de la pruna
s'embriagaran els ulls amb la brillantor
del vespre del txakoli, els llavis també madurs.

Al dia següent el pescador s'aixecarà aviat
portant la xarxa a la crida de les sèpies femella
buscant a les sèpies mascle que se'ls hi han acostat.
A terra quan encara són calentes les restes del foc,
em diràs que les peres també són madures
nua mirant l'hort de l'altre costat de la finestra.

Passarà l'època a les sèpies femella,
no se'ls hi tornarà a acostar cap mascle
i el pescador trossejarà per esquer les últimes.
Les pomes cauran com les peres
i les aranyes seguiran cosint la seva nació de les feines silencioses
encara que les mores no siguin madures.

És doncs ara el temps de les sèpies sota el mar.
A terra les pomes són madures,
la injustícia segueix endavant
i dolguda per no poder convertir la paraula en martell
crida la carn
per gaudir ferida
de la ferida que és la mateixa vida.

 

Joseba Barrenetxea

 

LA PRUNA
(OKARANA)

Obre tranquil.la els braços,
dóna'm en carícies
tot
el que sap donar l'estiu:
les cireres,
la poma,
la pruna.

(Les cireres i la poma;
diga’m on tens
guardada la pruna).

Deixa'm anar
baixant per les Nacions del coll,
a la Vall
de les Llunes Borratxes:
allà hi seran Usozelaia;
Eperlanda,
Aakelarrea.
(Colom i perdiu;
diga’m on és
el prat dels plaers).

Dóna'm la petita mort
d'un breu moment,
plorant a vessar
l'últim somriure:
les llàgrimes,
la mel,
la vida.

(Les llàgrimes i la mel;
que la vida se’ns en vagi
de petita mort en petita mort).

 

Joseba Barrenetxea

 

LA POMA DEL MATÍ
(GOIZEKO SAGARRA)

Jo voldria, la meva estimada puta,
molt d'hora al matí, mentre prens el cafè
vestir-te poc a poc.

Jo et vestiria, puta meva
bruta estimada, començant pels peus cap amunt
poc a poc
i cada cop més amunt
boig,
diries en un sospir
cabró, que cabró,
Més a poc a poc!, O
Ara no, després!

i, ara no, després!
t’estrenyeria la cintura,
i et lligaria fortament la corda a l'esquena
o,
els meus llavis a la fuga,
buscant tremolant els teus, puta meva,
la meva estimada puta,
la meva estimada bruta puta.

I sense buscar que es faci tard
molt poc a poc en carícies robades
així ens perdríem;
olorant el perfum del terra
de la pell del teu clatell,
acariciant amb la gola
els teus cabells molls encara,
menjant les cireres, buscant els sucs.

I a punt de prendre novament
de la poma
i deixat el cafè sobre la taula
gairebé sense tocar
tu mateixa et vestiries
amb pressa
i em diries suaument:
Ara no, després, després;
o, cabró, què cabró, poc a poc!

la meva estimada puta, la meva puta
estimada.

Joseba Barrenetxea

 

LES VOSTRES OMBRES
(ZEUON ITZALAK)

A la pluja se li ha trencat alguna corda
a la nostra teulada, àvia!
Ja ho saben fins i tot els gats del port.
els que són sota dels tendals de lona i les barques
amb la cua guardada a les barbes.

Som orfes vells.

Convertides en pols les llàgrimes
no ens vénen ja als ulls,
si no és, seques, a la boca.
Fa temps que els gripaus no criden!
No tornen a les cavitats del port.

El món és mut a les nostres oïdes.

Les roques doncs setembre i el vent del sud,
les mores i els mars tranquils tenen
sota la pluja d'hivern, com nosaltres, somnis.
Mentrestant les vostres ombres fan tremolar
els nostres cors i les figueres.

Encara és temple el port.

 

Joseba Barrenetxea

 

DAVANT DEL MAR
(ITSASOAREN AURREAN)

Llavors digueu a les abelles: Omar Nabarro ha mort!
I digueu-los que amb ell han mort
Jiménez i tots els seus altres heterònims,
els sobrenoms dels temps escolars,
els noms de família secrets, els del servei militar
i tots els altres,
i que qualsevol és lliure d'utilitzar-los:
com han estat abans ara.

I de no haver-hi abelles digueu-li
a les aranyes, a les arnes, als mosquits,
a les papallones, menys a les mosques
a tots els insectes voladors
als mateixos coleòpters
que difícilment volen per l'aire
Omar Nabarro ha mort:
Voleu, i porteu la notícia.

I si la mort succeeix un dijous,
porteu a la memòria a Cesar Vallejo,
més encara si plou;
i si no és així, si és per exemple un dimarts,
mireu, mireu cap amunt
a mitjanit, per si hi ha
allà dalt l'astre vermell, Mart,
i ploreu
per tota la inundació de sang
i mentides abocades al món. L'astre vermell
no hi ha tingut res a veure.

Digueu-li doncs, sigui el dia que sigui;
després enterreu-me davant del mar,
com a Robert Louis Stevenson,
sabent que el meu cor ja fa temps
que es troba enterrat en Wounded Knee;
col.loqueu-me amb els peus cap al nord el cap cap al sud,
damunt de l'eix exacte
de les migracions d’espàtules i agrons.
No feu fum de mi,
perquè el fum allunyaria a les abelles i a d’altres.

Fum de carn viva cremada,
el fum de la vostra viva carn cremada a les abelles,
el fum de la carn a les abelles, Graciana,
el que els hi va impedir tenir notícia de la vostra mort,
Els hi va impedir, Graciana?
Potser era el fum el que et va portar
el plor en el moment de la mort,
Graciana, va ser el fum el que va portar les llàgrimes als teus ulls,
i les va deixar allà per sempre més?
El fum, Graciana?

No feu fum de mi, llavors,
i enterreu-me sota el sostre del firmament
d'ales de gavines, en record de Paul Valery;
al racó del prat de les abelles,
d'aquestes mallerengues i bugaderes, dels pardals
i tords, allà,
al costat de la transparent res
de la mare i l'àvia que em van fer indi,
just en el silenci de l'orella del pare
que em va convertir en mestís,
en aquell Natural History Museum Cantàbric,
que estigui allà, mentre l'espècie sigui també allà
a l'espera del final que van tenir les ammonites.

 

Joseba Barrenetxea

 

Traducció: Maite Marsal

 

 

HARAGIZKOAZ HITZAKAUDIOAKBEGIRADAKKAP Produzkioak

ENGLISH CASTELLANO FRANCAISE ITALIANO GERMAN

POSTA

facebookvimeomyspace